De Rokia Traoré |
Imponent, resplendent, única. Rokia Traoré és malienca, sí, però la seva música no sona com la dels seus compatriotes. Ni tan sols es pot comparar a cap altre artista africà, perquè posseeix una font inesgotable de creativitat que l'ha portat a dibuixar un estil propi, fresc, absolutament original. Escoltant-la, s'identifiquen clarament les arrels africanes, però de sobte sorgeixen influències molt modernes provinents del blues, el rock, el jazz o, fins i tot, el pop, impecablement traçades amb arranjaments de caire minimalista. La veu d'aquesta cantant, guitarrista i compositora -deixebla del grandiós Farka Touré- és, al mateix temps, delicada però plena d'energia i la instrumentació que fa servir, molt poc ortodoxa, ha trencat esquemes en unir elements tradicionals, com la kora, el balàfon o el n'goni, amb la guitarra acústica i el baix. Aquesta jove és, sense cap mena de dubte, una autèntica revelació, una artista en majúscules que, amb la seva imaginació, ha empès els límits de la música africana cap a noves concepcions.
ROKIA TRAORÉ
Tchamantché
L'Auditori Món
Cicle:
13è Festival de Músiques del Món
Sala:
Sala 2 Oriol Martorell
Intèrprets
Rokia Traoré, veu
Naba Traoré, cors
Djanké Termessant, cors
Mamah Diabaté, n'goni
Sibiri Koné, guitarra
Christophe "Disco" Minck, baix
Vincent Taeger, bateria
Text extret de l'Auditori
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada